ENLLAÇ
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COMITÈ DE SEGUIMENT DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS LINGÜÍSTICS

Núm. 1 Segon trimestre 1997
Núm. 2 Primer trimestre 1998
Núm. 3 Primer trimestre 2000


Núm. 1 Segon trimestre 1997

El Comitè de seguiment us vol presentar aquest butlletí, que anomenem ENLLAÇ. En català, enllaç significa unió, connexió d'una cosa o persona amb una altra. El seu significat és prou clar: volem que aquest butlletí sigui un vincle entre totes les ONG i els Centres PEN que vàreu participar en la Conferència Mundial de Drets Lingüístics i també amb les persones o entitats que més tard us hi heu adherit. Es tracta d'un mitjà d'informació i de relació entre tots nosaltres. Tot i que les seves dimensions no permeten fer-ne un espai de debat en profunditat, sí que és en canvi un espai obert per publicar les vostres aportacions referides a les activitats que esteu duent a terme vinculades amb la DUDL.

UN GRAN PAS PELS DRETS LINGÜÍSTICS

La llengua, el llenguatge, és un tret distintiu fonamental dels éssers humans. Tota persona és capaç d'identificar el seu interlocutor a través de la llengua. La llengua usada quotidianament per una comunitat de persones és la base i la justificació de l'existència de la comunitat lingüística corresponent. Cada persona té el dret -el dret individual- a usar la seva llengua; cada comunitat lingüística té el dret -el dret col·lectiu- a usar la llengua.
Heus ací un dels principis simples, clars, que han estat viscuts per la humanitat al llarg dels segles d'una manera normal; però també que han esdevingut l'excusa per provocar incomprensions capaces d'ocasionar conflictes tan violents que han provocat la destrucció de milers de llengües, pel benefici de la dominació d'un petit nombre de llengües. Avui en dia, amb l'evolució o més aviat amb la revolució dels mitjans tecnològics i la facilitat de la intercomunicació planetària que se'n desprèn, moltes llengües estan en perill. Hom pot preguntar-se si totes les llengües, tret d'una o ben poques no són pas en procés de desaparició, en nom de l'eficàcia, del progrés, de la mundialització de la cultura i de la civilització…
Tot això és actualment possible. Però és el millor per la societat humana? Hi ha en joc els drets humans i la resposta no pot ser cap altra: tot seria acceptable amb la condició que els drets humans que fan referència a les llengües fossin respectats. Però de quins drets estem parlant exactament? Com els podríem formular avui? Aquestes demandes no són en va. Ens plantegen la necessitat de buscar el contingut d'aquests drets amb la finalitat que siguin més coneguts, discutits i repensats. I perquè al final, aquests drets esdevinguin l'objecte de reconeixement, d'una presa de posició favorable per part de les grans instàncies mundials, com l'ONU, que encara no ha desenvolupat sota la seva consideració una doctrina jurídica i política prou satisfactòria.
Existeixen, és veritat, declaracions i també normes per promoure i per protegir certes llengües. Però manquen una declaració i un cos legislatiu que faci referència a totes les llengües o els drets lingüístics de tot el món. Tanmateix serien necessaris, fins i tot urgents.
És amb aquesta convicció que el 1996 nasqué una gran iniciativa del que hem anomenat la societat civil: la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Aquesta Declaració, però, encara no ha arribat al final del seu camí: li manquen l'estudi i l'eventual aprovació de les institucions públiques implicades del món sencer.

La iniciativa fou concebuda pel Centre Català del PEN Club que va trobar ràpidament el suport i la col·laboració del CIEMEN, un centre cultural que entre les seves activitats estudia, després d'anys i actualment gràcies a un conveni amb la Comissió Europea, els drets i les legislacions lingüístiques vigents, especialment dins de la Unió Europea.
Les dues entitats van crear una xarxa entre persones i associacions d'arreu del món interessades pels drets lingüístics. Després de tres anys de contactes, de tretze redaccions d'avantprojectes i de recollir al voltant de quatre-centes pàgines d'esmenes i proposicions, es va organitzar la Conferència Mundial de Drets Lingüístics que va tenir com a resultat la Declaració Universal de Drets Lingüístics (DUDL) esmentada. Aquesta DUDL va ser proclamada el 6 de juny de 1996 a la Universitat de Barcelona. Van assistir a aquesta proclamació, entre un públic nombrós i representants d'institucions oficials, 61 delegacions d'ONGs, 30 Centres del PEN Club i 40 experts en dret lingüístic d'arreu del món.
Per aconseguir, més ràpidament, l'objectiu de la dimensió planetària, vam tenir la sort de disposar dels mitjans tècnics més moderns, fins al punt que es va poder posar en funcionament una Conferència Virtual permanent (reunions i correu de tots tipus, electrònic, internet, per fax, per correu…). Tothom va poder participar en tots els debats. Això va comportar que la Declaració aprovada va ser el resultat de moltes sensibilitats i d'una enorme riquesa de reflexions sobre les diferents i diverses situacions lingüístiques. Es tracta d'un treball de síntesi que va suscitar l'interès de la UNESCO immediatament, i per això, el Director General va enviar a Barcelona un dels seus representants oficials per poder rebre el text de la Declaració.
Després del mes de juny de 1996, la DUDL, que ha estat traduïda a diverses llengües, ha rebut adhesions d'arreu del món, adhesions d'ONGs, d'institucions públiques i també de diversos Parlaments democràtics, i de personalitats reconegudes internacionalment, com per exemple, els Premis Nobels Rigoberta Menchú, Adolfo Pérez Esquivel, Desmond Tutu, Wislawa Szymborska, Octavio Paz, els religiosos Dalai Lama, Dr. Aram i Lázlo Tökes, els artistes Josep Carreras, Peter Gabriel i Judit Mascó, els escriptors Ngugi Wa Thiong'o i Ronald Harwood, els científics Noam Chomsky i Joan Oró, els polítics M.G. Buthelezi, Shimon Peres i Iasser Arafat, etc.
Aquestes adhesions i d'altres que arribaran són molt importants per donar més força a la Declaració. Però evidentment, tot això no és suficient. Cal que primer la Declaració es tingui en compte oficialment per part de la UNESCO i després per l'ONU. Per aconseguir-ho, es va crear el Comitè de Seguiment de la DUDL que té, com a primer objectiu, establir un contacte permanent amb la UNESCO per tal que s'ocupi del document.
Cal reconèixer que el treball d'aquest Comitè no és fàcil, pel tema delicat d'haver de tenir en compte els diversos punts de vista molt diferents que tenen els membres de les delegacions permanents de la UNESCO pel que fa als drets lingüístics. El primer pas del Comitè de Seguiment dins la UNESCO no va ser molt reeixit: efectivament, durant el Consell Executiu que va tenir lloc el mes d'octubre de 1996 es va prendre en consideració la DUDL, però alguns membres van reaccionar afirmant que la UNESCO no podia, en aquests moments, discutir un text d'aquest tipus. Afortunadament, la visita de tres delegats del Comitè de Seguiment a la seu de la UNESCO ens va permetre de desfer alguns malentesos. Ells van explicar als membres més reticents de la UNESCO que no es tracta d'un document avantprojecte per a la UNESCO sinó d'un punt de partida per un treball que haurà de portar a la presentació d'un text per ser discutit, i eventualment aprovat, per les Nacions Unides i al final, per esdevenir un complement de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Després d'aquesta primera reunió, la DUDL segueix el seu camí dins de la UNESCO i el Comitè de Seguiment té cura que ocupi un lloc prioritari dins l'agenda d'aquest organisme. En aquests moments podem afirmar que la DUDL és entesa com un punt de referència, de diàleg i de recerca d'un acord al més alt nivell. Això va ser ben reafirmat després d'una altra reunió a la seu de la UNESCO, el 7 d'abril de 1997, entre els membres del Comitè de Seguiment i els membres del Comitè Intersectorial de la UNESCO pels drets lingüístics. Vam poder constatar una afortunada convergència entre l'orientació actual de la UNESCO pel que fa al tema dels drets lingüístics, LINGUAPAX - la xarxa universitària creada per la mateixa UNESCO - i la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, encara viva a través dels impulsors de la idea.
Els propers mesos seran importants. El Comitè de Seguiment té la missió de fer tot el possible perquè la Conferència General de la UNESCO, que serà convocada durant la tardor de 1997, assumeixi la responsabilitat de fer un pas decisiu a favor de la DUDL i tot el que aquesta pugui significar per l'entesa de les persones i dels pobles d'arreu del món, en resum, per la cultura de la pau.

La DUDL és doncs una realitat, una contribució de la societat civil conscient de la importància dels drets lingüístics, les llengües, com a expressions de la identitat de cada persona i de cada comunitat com un factor d'unió. Una unió que només es pot construir a partir del respecte a la diferència tenint cura que aquesta entesa no es transformi en uniformitat.
És evident que paral·lelament a la formulació dels drets lingüístics que la DUDL representa, hi ha un treball quotidià a favor de les llengües, els indispensables compromisos perquè els drets lingüístics esdevinguin una de les bases que permetin als homes i les dones, i també a les seves comunitats lingüístiques respectives, de viure en pau plegats.
Així doncs, tots els qui són responsables de la iniciativa que ha fet possible la DUDL, són conscients que els drets lingüístics només seran efectius en la mesura que la seva formulació obtingui un gran consens i que la pràctica lingüística no sigui una font de conflictes sinó, al contrari, un signe d'igualtat entre les persones i els pobles. Per tal que aquests objectius siguin possibles, cal que una legislació adequada emanada per les institucions democràtiques i que una Declaració de principis de valor universal esdevinguin el punt de referència obligatori d'una normativa vàlida per tothom.
La DUDL necessita de tothom i de tots els mitjans, perquè els drets que hi són articulats es reconeguin, perquè la denúncia d'opressions sobre un o més d'un d'aquests drets trobin el suport necessari i perquè el desenvolupament de tots els drets lingüístics sigui possible en tots els indrets i totes les circumstàncies d'arreu del món.


COMITÈ DE SEGUIMENT / PLA DE TREBALL

Plantejament de partida:

Partim del fet que ara cal concentrar tots els esforços i les energies en cercar el màxim suport de la Conferència General de la UNESCO i dels estats members del seu Consell Executiu. Considerem que hem assolit un nivell considerable de suport no-governamental a la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Els objectius principals del Comitè de seguiment de la Declaració universal de drets lingüístics són:

A/ Mantenir relacions amb les delegacions dels estats membres de la Conferència General de la UNESCO de cara a la seva reunió d'octubre-novembre de 1997.

B/ Assolir el suport de persones significades d'arreu del món que poden ajudar a veure amb més bons ulls la Declaració al si de la UNESCO.

C/ Continuar la difusió de la DUDL i ampliar-ne la base cívica de suport.

1. De cara a la Conferència General

1.1. Decidir quins estats volem informar i mantenir-hi converses de cara a la sessió de la Conferència General d'octubre-novembre de 1997.

1.2. Pensar els camins per entrar en relació amb les delegacions de cadascun d'aquests estats, en consulta amb les persones, els centres PEN o les ONG que ens facin de pont.

1.3. Tirar-ho endavant de la forma més econòmica en temps i en diners.

1.4. Mantenir relacions estables amb UNESCO.

2. Creació del Consell Científic

El Consell Científic és format per experts d'arreu del món que es comuniquen i intercanvien idees a partir d'un Campus Virtual. Hem establert ja els lligams necessaris amb la Universitat Oberta de Catalunya (on la vida acadèmica s'estableix bàsicament a través del correu electrònic) que col·laborarà amb nosaltres per tal d'establir aquesta xarxa de treball, que anomenem Campus Virtual.

3. Participació, com a representants del conjunt d'ONG i centres del PEN Club, en el Grup de Treball Intersectorial creat a la UNESCO.

La UNESCO ha creat un Grup de Treball Intersectorial per analitzar el document i preparar l'estratègia interna per presentar-lo al proper Consell Executiu. Hem estat convidats a participar en aquest grup de treball, hem participat ja en una reunió, el 7 d'abril, a París.

4. Un llibre per a la Conferència General de la UNESCO

4.1. Hi ha una convicció inicial: partim d'una base prou àmplia pel que fa a la nostra plataforma d'ONG. És, doncs, més important aconseguir donar cos i imatge a aquesta base àmplia que no llançar-nos a la recerca d'un suport cada vegada més extens.

4.2. De cara a la Conferència General pensem en la publicació d'un llibre ben editat per lliurar a totes les delegacions dels estats de la UNESCO. El llibre tindrà tres parts: presentació i història de la DUDL, amb la llista dels signants; Adhesions de persones de prestigi internacional reconegut; text de la DUDL.
De totes les personalitats internacionals de qui aconseguim el suport, en el llibre, hi publicarem un text i una fotografia.


Consell Científic de Seguiment:

El Consell Científic té la missió principal d'assessorament al servei dels requeriments de la UNESCO però, també, pretenem que esdevingui un fòrum de debat intern d'aquells punts de la Declaració que cal aclarir o matisar. La composició final d'aquest Consell Científic serà la que us presentem a continuació.

Isidor Marí, coordinador

Aureli Argemí (CIEMEN)
Alexander Blokh (International PEN)
Pierre de Bellefeuille (Centre Québécois du PEN International)
Iann Chouqc (Juriste breton)
Isidor Cònsul (CTDL International PEN)
Susana Cuevas (Dirección de lingüística/Instituto Nacional de Antropología e Historia de México)
Maria Pilar Garcia Negro (Universidade de Santiago)
Augustin Gatera (Division des Arts et de la vie Culturelle. UNESCO)
Francisco Gomes de Matos (en liaison avec le président de la FIPLV)
Jacqueline Hall (Fundació Serveis de Cultura Popular)
Carme Junyent (Universitat de Barcelona)
Alexei Konioukhov (Ministry for Nationalities of the Komi Republic)
Lachman M Khubchandani (Center for Communication Studies. India)
Robert Lafont (Occitan PEN Centre)
Angéline Martel (Université du Québec/Télé-université)
Tore Modeen (University of Helsinki)
Kendal Nezan (Institut Kurde de Paris)
Carles Pareja (Universitat Oberta de Catalunya)
Raymond Renard (Université de Mons-Hainaut/Chaire UNESCO en aménagement linguistique et didactique des langues)
Mustapha Saadi (Association des Juristes Berbéres de France)
Paul H. Scott (Scottish PEN Centre)
Tove Skutnabb-Kangas (Roskilde University/Department of Languages and Culture)
Ned Thomas (Welsh PEN Centre/Mercator-Media)
Ngugi wa Thiog'o (New York University)
Eva Tóth (Magyar PEN Centre)
Joseph G. Turi (Académie Internationale de Droit Linguistique)
Jaume Vernet (Universitat Rovira i Virgili)
David Charles Wright Carr (San Miguel de Allende PEN Centre)
Juan de Dios Yapita (Instituto de Lengua y Cultura Aymara)

NOVES ADHESIONS:

Aquestes són algunes de les noves adhesions que hem rebut durant l'últim trimestre de l'any 1996.

Individual adhesions:

- The Dalai Lama, religious lider
- Noam Chomsky, linguistic and mathematician
- Adolfo Pérez Esquivel, Peace Nobel Price (1980)
- Archbishop Desmond Tutu
- Wislawa Szymborska, Literature Nobel Price (1996)
- Peter Gabriel, singer, he worked with International Amnesty to set up the Human Rights Now! Tour
- Joan Oró, Department of Biochemistry of University of Houston. Investigator NASA Lunar Sample Analysis, Apollo Mission 1969-1994
- László Tókés, Bishop of Oradea
- Dr. Aram, World Conference on Religion and Pea- Rigoberta Menchú, Peace Nobel Price (1992)
- His Excellency Shimon Peres, Peace Nobel Price (1995)
- His Excellency Mr. Yasser Arafat, Peace Nobel Price (1995)
- Octavio Paz, Northamerican Guggenheim Price (1944), Cervantes Price (1981) and Literature Nobel Price (1990)
- Josep Carreras, tenor
- Ronald Harwood, President of International PEN Club
- M.G. Buthelezi, M.P., Minister of Home Affaires, Republic of South Africa
- Lluís Llach, singer
- Judit Mascó, top-model
- Maria del Mar Bonet, singer
- Sebastià Maria Bardolet, Abat de Montserrat
- Antoni Deig, Bishop of de Solsona
- Josep M. Guix i Ferreres, Bishop of Vic
- Ricard Maria Carles i Gordó, Cardenal Archbishop of Barcelona

Institutional adhesions:

- Parlament de Catalunya
- Congreso de los Diputados
- Parlament de Galicia
- Consell Insular de Menorca
- Le Conseil Economique, Social et Culturel de Corse
- Consiglio Regionale de la Valle d'Aosta
- Universitat Ramon Llull
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Juan Carlos Moreno Cabrera, Universitat Autónoma de Madrid
- Fundación Ayni, Radio San Gabriel
- Alain Viaut, Université Michel de Montaigne
- Association Internationale pour la Défense des Langues et des Cultures Menacées
- Fenno-Ugria Foundation
- Centre Esperanto du PEN Club
- PEN American Center
- The Czech PEN Center
- The Slovak Centre of PEN International
- International PEN Blangladesh Centre
- The Swiss German PEN Center
- The Romanian PEN Centre
- Moldavian PEN Centre
- Russian PEN Centre
- Centro PEN Guadalajara
- The Peruvian PEN Center
- Philippines PEN Centre


NOVES VERSIONS DE LA DECLARACIÓ:

La Declaració ha estat traduïda al gallec, basc, búlgar, hongarès i una revisió del castellà realitzada a Guatemala. Les traduccions al bielorús i al rus són en curs. Però seria important poder tenir més traduccions del document. Si algú de vosaltres ha realitzat algun treball de traducció que nosaltres no coneixem seria molt bo que ens el fessiu arribar. En aquest sentit, també us agrairem que ens envieu totes les publicacions que hagueu fet sobre la Declaració.


Pressupost del Comitè de seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics

El Secretariat del Comité de seguiment de la DUDL ha aprovat un pressupost de per a l'exercici OCTUBRE 1996 / OCTUBRE 1997, període que va des del començament de les activitats fins a la Conferència General de la UNESCO de 1997.

Aquest pressupost és molt ajustat i es basa en les partides següents:

1. Secretariat i oficina permanent a Barcelona

2. Funcionament de la secretaria

3. Coordinació de campanyes: viatges, dietes, contactes, reunions

4. Edicions: impressió d'un llibre de presentació a la UNESCO, impressió d'un butlletí informatiu, impressió de la DUDL, difusió de la DUDL, manteniment del web d'Internet

Si sou una entitat que s'ha adherit a la Declaració Universal de Drets Lingüístics i voleu saber els detalls del pressupost, demaneu-nos-en si us plau una còpia.

Aquest pressupost, que ens està permetent de tirar endavant les tasques encomanades per l'Assemblea de la Conferència Mundial, el podem sufragar amb els ajuts econòmics de les institucions públiques:

Govern de la Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
Diputació de Barcelona

i les entitats privades:

Fundació Catalunya
Fundació Bofill
Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles
Fundació Enciclopèdia Catalana
Fundació Jaume I
Fundació Trias Fargas

 


Núm. 2 Primer trimestre 1998

TREBALL REALITZAT AMB LES DELEGACIONS A LA UNESCO

El Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics ha realitzat diferents entrevistes amb delegacions de la UNESCO durant els mesos d'abril a setembre de 1997.
Les delegacions visitades han estat les següents: Alemanya, Espanya, Bolívia, Japó, Suècia, Sudàfrica i també hem establert contacte amb Hongria, Lituània, Suïssa, Andorra, Paraguai i Polònia.
Aquestes trobades han estat cordials i han permès fer un canvi d'impressions sobre el procés que des del Comitè de Seguiment s'està portant a terme. També han servit per desfer alguns malentesos generats durant el Consell Executiu de la UNESCO de l'octubre de 1996.
La majoria de delegacions van mostrar una bona predisposició a poder col·laborar en el procés.
El Comitè de Seguiment de la Declaració té com a objectiu continuar els contactes amb diferents delegacions de la UNESCO. És per això que us agrairem que si algú de vosaltres pot facilitar algun contacte amb la delegació del seu país ens ho faci saber.



NOVES TRADUCCIONS

Les últimes traduccions de la Declaració que s'han realitzat han estat al rus, al portuguès, a l'italià i al nynorsk. Actualment la traducció al sard i al friulà són en curs.

Si algú de vosaltres està realitzant algun treball de traducció seria interessant que ens ho féssiu saber.

En aquest mateix sentit també estem realitzant un recull de premsa sobre la Declaració. És per això que us agrairem que si algú de vosaltres publica algun article ens el feu arribar.


NOVES ADHESIONS

  • Nelson Mandela, president de la República de Sudàfrica, Premi Nobel de la Pau (1993)

  • Seamus Heaney, Premi Nobel de Literatura (1995)

  • José Ramos Horta, Premi Nobel de Literatura (1996)

  • Ngugi Wa Thiong'o, escriptor kenià a l'exili

Aquestes i totes les altres adhesions de persones reconegudes d'arreu del món que ja coneixeu pel primer Enllaç, seran publicades en un llibre realitzat pel Comitè de Seguiment. Aquest llibre constarà d'una primera part que versarà sobre el procés d'elaboració de la Declaració, una segona part on hi haurà un text, una fotografia i una petita biografia de totes les persones reconegudes que ens han donat el seu suport i una tercera part on es publicarà el text de la Declaració.


ESTAT ACTUAL DE LA QÜESTIÓ

La Conferència General de la UNESCO es va reunir a París entre el 21 d'octubre i el 12 de novembre de 1997.
Prèviament, el Comitè de Seguiment havia tingut diverses reunions amb les delegacions de Bolívia, Sudàfrica, Suècia, Japó, Espanya, Alemanya i Andorra, i havíem mantingut contactes per correu i per telèfon amb les delegacions de Paraguai, Nigèria, Hongria, Polònia i Suïssa. El recolzament al nostre treball es va estenent. A la Comissió de Cultura de la Conferència General es va debatre el tema del necessari suport al patrimoni lingüístic de la humanitat. De totes maneres, tot i que en un primer moment ho havíem previst així, al capdavall no es va tirar endavant cap resolució directament vinculada a la Declaració Universal de Drets Lingüístics.
Tanmateix, hem de congratular-nos que durant aquesta Conferència General, tal com el mateix Director General de UNESCO, Frederic Mayor Zaragoza, ens havia avançat en l'entrevista del mes de setembre, ha estat aprovada la creació de la Divisió de les Llengües. Tot i que als que no estan avesats a l'organigrama d'aquella institució internacional els pot semblar una cosa menor, la creació d'aquesta divisió és cabdal per al procés de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. A la pràctica, fa que el nostre interlocutor directe a l'interior de la institució tingui més capacitat d'acció i de fer propostes. La divisió serà dirigida per Joseph Poth, un bon amic de tots nosaltres, que era present a Barcelona el dia de la proclamació de la Declaració en representació de la UNESCO i ha seguit el procés de convocatòria i redacció de la declaració de molt a prop.
Així doncs, el proper pas per al nostre treball és el Consell Executiu, que es reunirà la propera primavera. És un Consell Executiu nou, format per estats que han estat escollits durant la darrera Conferència General. En estreta coordinació amb la Divisió de les Llengües, que llavors ja estarà el en ple funcionament, d'acord amb la conversa que vam mantenir amb el Director General i amb el suport dels diversos estats que hem anat contactant, el Consell Executiu estudiarà i decidirà la manera de tirar endavant la nostra proposta de Declaració Universal de Drets Lingüístics. També llavors haurem publicat el llibre que narra el procés de redacció de la declaració i el suport d'ONG, Centres del PEN Club, experts en drets lingüístics i personalitats d'arreu que han donat suport al document.


INFORMACIÓ SOBRE LA REUNIÓ AMB EL SR. FREDERIC MAYOR ZARAGOZA, DIRECTOR GENERAL DE LA UNESCO

El passat 12 de setembre de 1997, una representació del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics es reuní amb el senyor Frederic Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO. Participaren en aquesta entrevista el senyor Carles Torner, el senyor Oriol Ramon i la senyora Mònica Sabata, acompanyats del senyor Joseph Poth, delegat de la UNESCO a la xarxa Linguapax.

L'entrevista l'havia sol·licitada el CSDUDL amb l'objectiu de poder mantenir un canvi d'impressions de l'estat actual de la Declaració dins la UNESCO i saber-ne l'opinió del seu director general.

En el transcurs de l'entrevista la delegació del CSDUDL exposà al senyor Frederic Mayor tot el treball realitzat per aquell Comitè per aconseguir el màxim suport dins i fora de la UNESCO per tal de potenciar el projecte de Declaració sobre drets lingüístics. Els representants del CSDUDL lliuraren al senyor Mayor Zaragoza el llistat d'adhesions de persones significades en el món que han donat suport a la Declaració i que insten la UNESCO a tenir-la en compte per tal de resoldre la qüestió dels drets lingüístics al planeta.

La resposta del senyor Frederic Mayor Zaragoza fou molt explícita: per un costat animà el CSDUDL a continuar amb la seva tasca com a suport a una Declaració sobre drets lingüístics en el si de la UNESCO; i per una altra banda, encoratjà a elaborar un nou text de Declaració més ajustat al "llenguatge" de la UNESCO i més breu, per tal de sotmetre'l a l'anàlisi d'experts governamentals i poder iniciar un procés intern de reflexió després del Consell Executiu de la primavera del 1998.

La conversa, que transcorregué amb una gran cordialitat, l'hem valorat com a un pas força important en el camí que la Declaració està seguint des de la seva aprovació a Barcelona el dia 6 de juny de 1996, i com una alenada d'il·lusió per als qui treballem quotidianament. A més, després d'aquesta entrevista, el director general va proposar un lligam oficial del CSDUDL amb la UNESCO a través del programa Linguapax.

 


Núm. 3 Primer trimestre 2000

L'any 1999 ha estat un any important pel treball del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. L'avenç en matèria de drets lingüístics dins de la UNESCO, amb la recent creació de la Divisió de les llengües i dins d'aquesta, la constitució del Comitè Assessor que presideix el Sr. Fèlix Martí, juntament amb la reunió del Comitè de Seguiment celebrada a Girona el passat mes de juliol, han ajudat a dibuixar el futur del treball del CSDUDL. En aquest tercer butlletí podreu trobar una extensa informació de la reunió de Girona i també del treball que està duent a terme el Comitè de Seguiment.

DISCURS D'OBERTURA A LA CONFERÈNCIA DE SEGUIMENT DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS LINGÜÍSTICS,
1 DE JULIOL DE 1999: UNESCO I PEN:

Benvolguts amics,

Per començar, permeteu-me que us expressi fins a quin punt em sento content d'estar entre vosaltres. Durant més de set anys, he sentit parlar al PEN dels esforços del Centre Català del PEN - de la mateixa manera que altres centres col·laboradors i ONG - per crear un document que té un valor remarcable dins de l'esfera de la lingüística aplicada: la Declaració Universal de Drets Lingüístics.

Al cap de vall, el procés va concloure en la redacció d'un document impressionant, especialitzat i molt ben elaborat, del qual el PEN internacional n'està orgullós pel fet d'estar-hi associat. Han passat tres anys. Ara és temps d'avançar.

La meva presentació d'aquest matí es centrarà en tres punts: UNESCO, UNESCO/PEN i PEN, i la darrera part serà dedicada a les possibles estratègies futures. Haig de començar per recordar un altre cop les meves pròpies impressions sobre la UNESCO?

El PEN internacional va néixer un quart de segle abans que la UNESCO, i això no fa que un quart de segle després de la fundació de la UNESCO s'hagi desenvolupat una relació estreta. Penso que això és fruit dels esforços fets pel meu predecessor Alexandre Blokh que tenia experiència a la

UNESCO. Durant els anys setanta, va semblar clarament que els ideals del PEN eren, iguals, paral·lels als ideals de la UNESCO; fou també evident que el PEN era l'única organització mundial literària que tenia una reputació internacional intacta des dels anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. Les demandes fetes pel PEN a la UNESCO per a contribuir en seminaris i projectes literaris van ser acceptats automàticament durant aquests anys. Així doncs, l'Alexander Blokh coneixia l'extraordinarietat de la UNESCO com a organització. Jo vaig haver-ho d'aprendre gairebé tot sobre aquesta organització quan vaig ocupar el meu càrrec el mes de setembre de l'any passat.

El que vaig trobar va ser una organització més interessant del que hauria imaginat. Evidentment, l'estructura de l'organització semblava una mica bizantina, però vaig trobar funcionaris ben abnegats amb la seva feina, amb una visió àmplia de les coses que em van ajudar molt. De la mateixa manera, vaig descobrir força idees estimulants de les que parlaré tot seguit.

Un mes més tard vaig viatjar a París per participar en una reunió d'ONG en la qual tots els assistents indicaven que seria massa formal. En canvi, fou al contrari.

La UNESCO estava reorganitzant les seves relacions amb les ONG. Actualment hi ha entre 150 i 200 ONG agregades a la UNESCO i esdevé difícil mantenir un contacte individual o col·lectiu. Era necessari crear una nova estructura. Un ampli Grup de referència i, com a contacte principal, un Comitè d'acompanyament especial format per 12 membres que haurien de ser escollits. L'atzar va fer que un seient d'aquest comitè d'acompanyament quedés vacant durant la sessió. Alguns dels amics van encoratjar-me dient: "ara, hi ha sort pel PEN" - i no hi havia cap altra ONG representant de la literatura o la cultura entre els 12 membres (els altres 11 pertanyien a importants ONG, consolidades i sovint professionals que representen l'educació o la ciència). Finalment, el PEN internacional fou escollit al Comitè d'acompanyament i va esdevenir l'única organització representant de les organitzacions de voluntaris.

Així doncs, això ens dóna un rol important dins de la comunitat de les ONG - en el cas que nosaltres estiguem preparats per a assumir la responsabilitat que implica la nostra posició dins del Comitè de Seguiment. I us asseguro que el PEN Internacional desitja assumir aquesta responsabilitat! I més encara quan penso que és erroni considerar la UNESCO únicament com a una font de finançament. Crec que nosaltres mateixos - com totes les altres ONG - només hauríem de sol·licitar una ajuda estant convençuts que ens mereixem el finançament; per exemple, essent capaços de produir idees i projectes que siguin veritablement dignes de justificar l'ús dels diners dels contribuents.
Hi ha una altra raó per la qual crec en la cooperació entre el PEN i la UNESCO. L'estructura de la UNESCO està constituïda a grosso modo pels governs i els seus representants (abans de tot es tracta del seu finançament); tot seguit, tenim l'organització de la UNESCO i les seves diverses i canviants seccions o sectors; finalment, trobem el nivell de les ONG amb tota la seva diversitat.

Si ho observem des de més a la vora, veurem que les ONG juguen un rol essencial en l'aplicació de les polítiques de la UNESCO. El PEN Internacional és en aquesta perspectiva un dels agents de base claus en el treball de camp. Nosaltres pertanyem al tipus d'organització que pot materialitzar els ideals. Ens correspon la decisió de ser un suport passiu o un element actiu d'encoratjament.

En aquests moments, la UNESCO va cap al proper mil·leni. Per fer-ho, ha retornat a les seves pròpies Actes de fundació del 1945: "Tenint en compte que la guerra neix dins del cervell dels homes, és aquí on les defenses de la pau s'han de construir....". La UNESCO va formular una estratègia que comença per aconseguir que l'Assemblea General de les Nacions Unides designi l'any 2000 com "L'Any internacional de la cultura de la pau".

"La cultura de la pau comprèn tots els valors, actituds i formes de comportament que reflecteixen un respecte a la vida, dels éssers i de la seva dignitat, al mateix temps que tots els drets de l'home, el refús de la violència sota totes les seves formes i el compromís amb els principis de llibertat, justícia, solidaritat, tolerància i comprensió entre els pobles i entre grups i individus".

El director general actual, Federico Mayor, ha ocupat el rol de principal motor d'aquesta estratègia. Aquest pot ser un llarg esforç, però que ens crida a tots, de totes les maneres possibles, sigui quina sigui la seva importància. Discurs rera discurs, Federico Mayor ha explicat llargament aquest tema.

En el seu discurs del 28 de gener de 1999, ell va comentar l'essència del "pluralisme constructiu": "les cultures vives adopten i s'adapten; creixen gràcies a l'educació i no pas per la repressió. El sistema de les Nacions Unides en conjunt i la UNESCO d'ençà del seu mandat difonen certs valors universals que demanen el suport de totes les cultures i individus. La pedra angular és la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta anuncia els drets humans propis de cada persona, infant o adult, nen o nena, dona o home. Per extensió, cada comunitat de persones que comparteixen una llengua, una història, una forma de vida, té dret a la pròpia identitat cultural i a mantenir i desenvolupar les seves pràctiques culturals en harmonia amb el respecte mutu envers tots els ésser humans. El resum de la Comissió mundial per la cultura i el desenvolupament, "La nostra diversitat creativa", sosté que les cultures són "maneres de viure en comú" i, com a tals, cerquen la unitat en la diversitat..."

El PEN ha intentat sempre de ser un fòrum per a la reflexió ençà i enllà del "xauvinisme" nacionalista. L'objectiu, tal com està establert en la nostra carta, és el d'una xarxa d'amistat internacional, que reuneix els escriptors per comprendre, definir, qüestionar i estructurar el seu rol especial dins la societat: perquè les esferes lliures de la imaginació i la paraula són necessàries per al desenvolupament de l'esperit; perquè la llengua juga un rol central, tant per la identitat com pel desenvolupament col·lectiu en general, components, tots ells, intangibles - i vulnerables.

Dins del resum del discurs de Federico Mayor que acabo de citar - el qual reflecteix les estratègies de la UNESCO a mig termini - ens trobem en un lligam directe amb els valors que defèn el PEN i la DUDL. Resulta fàcil i natural concloure que tenim molt bones raons per desenvolupar la nostra cooperació amb la UNESCO per a promoure aquests valors.

La UNESCO ha ofert a totes les ONG un Acord d'associació a través d'una campanya de presa de consciència anomenada "La Pau és a les nostres mans". Les meves conclusions són les següents: el PEN Internacional hauria d'acceptar i adoptar aquest Acord; aquesta conferència hauria d'aprovar-lo i encoratjar-lo; hauria de fer un informe de la DUDL tenint en compte l'estratègia de la cultura per la pau dins de les seves activitats futures i proclamar que la DUDL hauria d'esdevenir una part integrant de l'estratègia de la UNESCO - que finalitzaria amb una adopció definitiva per part de la UNESCO de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.

Desitjo que la Conferència del Comitè de Seguiment de la DUDL sigui un èxit!

Terry Carlbom

 

REUNIÓ DEL COMITÈ DE SEGUIMENT DE LA DUDL. DOCUMENT DE CONCLUSIONS:

El Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics s'ha reunit a Girona entre els dies 1 i 3 de juliol de 1999. Han participat en aquesta reunió catorze representants provinents de Mèxic, Veneçuela, Finlàndia, Suècia, el País Basc, Senegal, representants de les comunitats berbers i kurdes a França, i també diferents representants catalans. Els participants van afirmar des del principi de la reunió la seva adhesió a la Declaració Universal de Drets Lingüístics (DUDL), que estableix que "Totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret" (art. 10.1) i que "Cada llengua és una realitat constituïda col·lectivament i és en el si d'una comunitat que esdevé disponible per a l'ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i expressivitat creadora" (art. 7.2).

El Comitè de Seguiment de la DUDL ha avaluat el treball dut a terme per la direcció del comitè d'ençà de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics de 1996. També ha examinat el progrés del treball realitzat amb la UNESCO, i ha plantejat les perspectives de futur. Els participants han expressat el seu suport a les iniciatives destinades a desenvolupar un compromís de la UNESCO amb els drets lingüístics a partir de la DUDL. La presència del director de la Divisió de les Llengües de la UNESCO ha permès que el Comitè conegui detalladament el procés que s'ha dut a terme per aconseguir la redacció d'una convenció sobre els drets lingüístics per part de la UNESCO en el marc de la Conferència General del 2001. El Comitè de Seguiment de la DUDL continuarà en contacte amb la UNESCO per arribar a l'adopció del projecte de convenció segons el mandat que li va confiar la Conferència Mundial de Drets Lingüístics de 1996.

El comitè creu que per a fer avançar el treball sobre el projecte de convenció a la UNESCO i per a fer prendre consciència sobre els perills que amenacen els drets lingüístics al món, és necessari tenir una presència més activa en els mitjans de comunicació i davant dels autors d'opinió. En aquest sentit, s'han proposat diferents iniciatives, com per exemple la presentació del llibre de la DUDL que recull el suport de personalitats internacionals. Aquest llibre es presentarà a les diferents delegacions permanents de la UNESCO.

La presència als mitjans de comunicació ha de fer èmfasi en el fet que els drets lingüístics formen part dels drets humans, que són alhora un dret individual i un dret de cadascuna de les comunitats lingüístiques, i que són un instrument de primer ordre per a construir una cultura de la pau i de la no violència.

El comitè ha avaluat també la possibilitat de passar a una segona etapa del seu treball en el context de la posada en funcionament dels drets lingüístics arreu del món, segons la DUDL. En l'àmbit internacional existeix una nova sensibilitat cap a les idees que expressa la DUDL. Els membres del comitè també han sol·licitat que la creació d'un nou marc de treball per a la DUDL es converteixi en una prioritat pels propers anys.

En aquest sentit, el comitè intentarà trobar els mecanismes mitjançant els quals la DUDL pugui ser traduïda a les màximes llengües possibles. A partir de les versions originals de 1996 en francès, espanyol, anglès i català, ha estat traduïda al zapoteco, a l'italià, al náhuatl, a l'asturià, al japonès, al bielorús, al rus, al portuguès, al búlgar, al nynorsk, a l'euskera, al gallec, a l'eslovè, a l'alemany i a l'occità.

A part del treball a la UNESCO, el comitè també vol posar-se en contacte amb altres institucions com l'Organització per a la Unitat Africana (OUA) i el Consell d'Europa, perquè assumeixin el contingut de la DUDL. Així mateix, pretén ampliar el número d'associacions i ONG que participen dels mateixos objectius. En aquesta perspectiva, el comitè analitzarà la possibilitat d'organitzar una nova Conferència Mundial de Drets Lingüístics l'any 2002 amb l'objectiu d'arribar a una nova etapa del seu treball. Aquesta nova etapa podria ser la creació d'un Consell Mundial de les Llengües que vetlli per l'aplicació de la DUDL i denunciï les violacions dels drets lingüístics arreu del món.

El comitè encarrega al secretariat que estudiï les possibilitats d'aquesta segona etapa i que convoqui les reunions sectorials necessàries per dotar de manera sòlida a aquesta nova estructura, tenint en compte la urgència de treballar en l'àmbit de les llengües amenaçades.

El comitè vol donar les gràcies a la direcció del Comitè de Seguiment de la DUDL per l'organització de la reunió i desitja agrair a les autoritats de Catalunya l'afectuosa acollida que han ofert als participants de la reunió.

El Comitè de Seguiment de la DUDL
Girona, 3 de juliol de 1999

 

ACTES DE LA REUNIÓ DEL COMITÈ DE SEGUIMENT A GIRONA EL PROCÉS DE LA DECLARACIÓ A LA UNESCO:

El senyor Joseph Poth, director de la Divisió de Llengües de la UNESCO va informar els membres del Comitè de seguiment de l'estat actual de la Declaració en el si d'aquesta institució. El Consell Executiu de la UNESCO (que es reuneix cada sis mesos) ha nomenat un Consell Consultiu, presidit per en Fèlix Martí, que ha de fer un document sobre drets lingüístics i l'ha de presentar a aprovació del Consell Executiu. Si aquest l'aprova, un Consell Intergovernamental d'experts que ha de presentar les seves conclusions, de nou, al Consell Executiu i aquest ha de decidir si presenta el text a aprovació de la Conferència General. Esquemàticament el camí és el següent:

a) Consell Executiu de la UNESCO: creació del Consell Consultiu perquè elabori un text sobre drets lingüístics.
b) El Consell Consultiu lliura el text al Consell Executiu que el sotmet a l'anàlisi d'un Consell Intergovernamental d'Experts.
c) El Consell Intergovernamental d'Experts lliura les conclusions al Consell Executiu.
d) El Consell Executiu pot decidir de presentar el text a aprovació de la Conferència General (Hivern del 2001)
e) La UNESCO presenta el text a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

El procés, en aquests moments, és en el punt a). El nostre Comitè de seguiment ha participat en l'elaboració d'un text que, basat en la Declaració universal de drets lingüístics, serà estudiat per aquest Consell Consultiu i, per tant, per la UNESCO. D'aquesta manera, hem tornat a intervenir decididament en aquest procés.

PROJECTE DE FUTUR

Vistos els punts anteriors, podem deduir que el procés de la Declaració s'allarga més del que en principi s'havia previst. Això no vol dir de cap manera que la qüestió dels drets lingüístics a la UNESCO experimenti un període de crisi. Ben al contrari, el plenari del Comitè de seguiment valorà molt positivament la creació de la Divisió de les llengües i el procés encetat, que fan veure amb molt d'optimisme el futur. És per això que el Comitè de seguiment ha de refer la seva estratègia i pensar en un nou trienni (2000 /2002) per assegurar l'objectiu

final que continua essent l'aprovació d'una Convenció Internacional de Drets Lingüístics.

Plantegem el projecte de futur en dos blocs:

1) Treball en relació a la Conferència General de la UNESCO de la tardor del 2001

Com ja hem esmentat, si tot va com preveiem, la Conferència General de la UNESCO de la tardor del 2001 pot ser el moment clau del procés, car el plenari pot aprovar el document que obriria les portes vers les Nacions Unides. En aquest sentit el projecte del Comitè de seguiment té aquests eixos de treball fonamentals:

a) Assegurar la presència com a ONG en el teixit de ONGS de la UNESCO i convertir-nos en ONG consultiva per a la qüestió dels drets lingüístics (estatus que ara assumim oficiosament).
b) Continuar la relació en el Consell Consultiu creat per elaborar el text de Convenció, i mantenir la col·laboració estreta amb aquest Consell Consultiu per tal d'assegurar que el nou document sigui fidel als principis bàsics de la DUDL.
c) Col·laborar en la mida del possible amb el Comitè Intergovernamental d'experts.
d) Mantenir i augmentar la presència permanent amb les delegacions estatals de la UNESCO. En aquest sentit preveiem presentar el llibre de la Declaració a París durant la celebració del Consell executiu de la primavera del 2000; i ampliar el "lobbie" d'estats que ja ens donen suport.
e) Ampliar la base no governamental de suport al document per tal de guanyar encara més força i credibilitat.

2) Treball amb el conjunt d'ONG i Centres PEN

L'objectiu en aquest punt és la convocatòria d'una II Conferència Mundial de Drets Lingüístics l'any 2002, en el marc del Fòrum de les Cultures. Aquesta II Conferència tindrà com a objectius bàsics:

a) Preparar la segona etapa a partir del moment que la UNESCO hagi aprovat el text sobre drets lingüístics. Això vol dir un gran treball de preparació que es basaria en: la consulta al conjunt d'ONG, reunions per analitzar sectorialment el nou text, ...

b) Establir les bases de la formació d'una plataforma d'ONG aplegada com a Consell Mundial de les llengües que tindria com a funció el seguiment de l'acompliment de la nova normativa internacional generada per l'aprovació de la Convenció Internacional de les llengües.

 

NOVES TRADUCCIONS

Una de les conclusions preses pel Comitè de Seguiment durant la reunió de Girona, fou la necessitat de promoure la traducció de la Declaració a diferents llengües per afavorir i facilitar la difusió del document. En aquest sentit volem animar-vos a fer aquestes traduccions. Un cop realitzades, i si ens les feu arribar, les penjarem a la pàgina web de la Declaració. També us agrairem que ens envieu articles, notícies i tot tipus de publicacions sobre la Declaració.

 

NOVES ADHESIONS

El Comitè de Seguiment continua duent a terme la campanya internacional de recollida d'adhesions al document, de persones individuals, d'entitats o organitzacions, d'ajuntaments i de parlaments. Aquestes adhesions es poden fer a través de la pàgina web o bé enviant una carta o un fax a la seu del Comitè de Seguiment a Barcelona. Totes les adhesions rebudes són enviades a la UNESCO per tal d'adjuntar-les al dossier de la DUDL. Creiem que podria ser interessant que des de les vostres organitzacions promoguéssiu les adhesions. En aquest mateix sentit, el Comitè de Seguiment vol continuar la campanya d'adhesions de persones reconegudes internacionalment, el suport de les quals ajudarà a donar credibilitat al document davant de la UNESCO. Us agrairem que ens feu arribar els noms de persones que podrien donar el seu suport i que, en el cas que sigui possible, en faciliteu el contacte.

LLISTA DE CORREU MODERADA

Tal com havíem anunciat temps enrera, el Comitè de Seguiment té la intenció d'iniciar el funcionament d'una llista de correu moderada, amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi de notícies i opinions sobre els drets lingüístics. Si desitgeu participar-hi, només cal que ens envieu un missatge de correu electrònic indicant que hi esteu interessats.

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A PARÍS

El Comitè de Seguiment està començant a organitzar, juntament amb l'Institut Kurd de París i l'Associació de Juristes Berbers de França, la presentació del llibre de la Declaració a París. Molt probablement aquesta presentació es durà a terme durant el mes d'octubre. L'objectiu és fer conèixer la Declaració a totes les Delegacions de la UNESCO i crear un estat d'opinió al voltant del document que pugui ser favorable de cara a la Conferència General de la UNESCO. Aquest acte és un dels principals reptes del Comitè de seguiment per a l'any 2000. Us mantindrem informats de com pensem organitzar-ho i amb quines persones comptarem per presentar el llibre.

 

REUNIÓ DEL COMITÈ ASSESSOR DE LA DIVISIÓ DE LES LLENGÜES A BARCELONA

Entre els dies 24 i 26 de febrer del 2000 es va reunir a Barcelona el Comitè Assessor de la Divisió de les Llengües, presidit pel Sr. Fèlix Martí. Durant aquesta reunió el Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics va poder reunir-se amb els diferents representants estatals que formen aquest Comitè Assessor i va exposar tot el procés que s'està duent a terme, els seus objectius i les seves activitats. Valorem positivament aquesta reunió perquè va permetre fer un intercanvi d'impressions amb el Comitè Assessor i vàrem poder demanar explícitament que, a proposta del Comitè, la UNESCO comenci a treballar en una declaració o convenció de drets lingüístics que respongui a les expectatives de la nostra Declaració Universal de Drets Lingüístics. La resposta va ser positiva: es va prendre l'acord de treballar al si del Comitè Assessor de la Divisió de les Llengües de la UNESCO per tal de respondre a la nostra petició. En aquest sentit, el Comitè de Seguiment s'ha ofert per seguir fent d'interlocutor i ha ofert també el seu Consell Científic per a qualsevol qüestió que el Comitè Assessor cregui convenient.