Carles Torner
PEN Club internacional
President del Comitè de Seguiment
de la Declaració Universal de Drets Lingüístics
Fitxer PDF - Català Espanyol Francès Anglès


Conta una antiga llegenda que, temps era temps, hi havia un rei que va sentir dir que al seu país vivia un savi autèntic. Tan savi, deien els rumors, que parlava tots els llenguatges del món. Sabia escoltar el cant dels ocells i els entenia com si fos un d'ells. Sabia llegir la forma dels núvols i comprendre immediatament el seu sentit. Qualsevol llengua que sentís, responia sense vacil·lar. Fins i tot llegia el pensament dels homes i les dones vinguessin d'on vinguessin. El rei, impressionat per tants mèrits com se li atribuïen, va fer cridar aquell home savi al seu palau. I el savi hi va fer cap.

En tenir-lo al davant, el rei s'afanyà a preguntar-li:
- És cert, bon home, que sabeu totes les llengües del món?
- Sí, Majestat - va ser la resposta.
- És cert que escolteu els ocells i n'enteneu el cant?
- Sí, Majestat.
- Que sabeu llegir la forma dels núvols?
- Sí, Majestat.
- I, tal com m'han dit, és cert que fins i tot llegiu el pensament de les persones?
- Sí, Majestat.

El rei encara tenia una última pregunta...

I nosaltres, quina pregunta li faríem a aquell savi entre els savis?

Quantes llengües d'arreu del món parlen els autors de la Declaració Universal de Drets Lingüístics? Incomptables, gosaríem dir. En tot cas, vingudes de més de noranta estats dels cinc continents, més de dues-centes persones van reunir-se el 6 de juny de 1996 a Barcelona per proclamar aquesta Declaració. Els uns representaven petites ONG locals, compromeses en l'educació d'una llengua no reconeguda en l'ensenyament oficial del seu país. Hi havia escriptors en molt diversos idiomes, que fan dia a dia ús de la seva llengua per crear universos literaris oberts a tothom. Altres representaven ONG internacionals que han fet de la defensa dels drets lingüístics la seva missió. Altres eren experts en dret, en llengües, en sociolingüística, en diverses branques del saber que convergeixen en l'estudi acadèmic dels drets lingüístics.

Per a tots ells i elles, la Declaració Universal de Drets Lingüístics dibuixa un horitzó de convivència i de pau gràcies al reconeixement del dret que cada comunitat lingüística té de donar forma a la vida en la seva llengua pròpia, en tots els àmbits. Així ho van proclamar. I des d'aquell moment la Declaració Universal de Drets Lingüístics ha fet taca d'oli: cada mes que passa arriba la notícia de la seva traducció a una nova llengua, d'una nova adhesió d'alguna organització que no havia pogut ser associada al procés. O d'una personalitat internacional que ha decidit donar suport a la Declaració, i amb ella a la defensa de totes les llengües en un context internacional que amenaça la supervivència de moltes d'elles.

Aquell text, redactat, esmenat, aprovat i proclamat a nivell no governamental, vol tanmateix contribuir al treball de les Nacions Unides. Vol ser un esperó, una crida als estats perquè, en la dinàmica oberta per la Declaració dels Drets Humans de 1948, reconeguin els drets lingüístics de les persones i de les seves comunitats. L'associació de la UNESCO al nostre procés des del primer moment, i el treball que ha seguit fent en aquesta línia, ens dóna l'esperança que algun dia serà aprovat un instrument normatiu de les Nacions Unides que regularà arreu la defensa dels drets lingüístics. Aquest llibre vol ser una contribució als treballs de l'organització internacional.

S'hi recull el text de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i s'hi explica com va ser redactada i com va ser proclamada en la Conferència Mundial de Drets Lingüístics. Aplega el treball de 61 ONG, 41 centres del PEN Club Internacional i 40 experts en drets lingüístics. I recull també el testimoni de personalitats de la vida internacional, de la literatura, de la defensa dels drets, de la lluita per la pau, que han volgut ser els nostres companys de camí.

Tots nosaltres, com el rei de la llegenda, podem plantejar l'última pregunta a aquell savi que coneixia tots els llenguatges del món. El rei va mirar-lo desafiadorament, com si el volgués posar a prova, i li llançà l'última pregunta:

- A les meves mans, que tinc ara amagades a l'esquena, hi tinc un ocell, home savi. Respon-me: és viu o és mort?

La resposta del savi s'adreça a tothom. En el nostre cas, a tothom que tingui cap responsabilitat en la promoció dels drets lingüístics, des del militant fins a l'escriptor, des de la mestra fins al legislador. Perquè aquell savi, de forma inesperada, va tenir por. Sabia prou bé que, fos quina fos la seva resposta, el rei podia matar l'ocell. Va mirar el rei i s'estigué en silenci una llarga estona. Al capdavall, amb veu molt serena, va dir:

- La resposta, Majestat, és a les vostres mans.

La resposta és a les nostres mans.