Resum informatiu

La Declaració Universal de Drets Lingüístics és un document llarg i complex. No podia ser d'una altra manera, ja que el tema en sí és complex i s'ha volgut recollir, el més democràticament possible, les opinions expressades per nombroses persones i organitzacions d'arreu del món.

El següent resum vol donar resposta a preguntes bàsiques com ara:

  • Com s'ha redactat?
  • Qui hi ha participat?
  • Quina representativitat té?
  • Quins en són els plantejaments bàsics?
  • Per a què serveix?
  • Proposa solucions viables i aplicables a qualsevol situació?

I a partir d'ara, què se'n farà?

El fruit d'una llarga reflexió

La Declaració Universal de Drets Lingüístics és el fruit d'un llarg procés de reflexió que va començar el setembre de 1994 quan les entitats promotores de la Conferència (el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions-CIEMEN) en van encarregar la redacció a un equip d'especialistes provinents de diferents disciplines i camps d'actuació. En l'elaboració dels dotze esborranys successius hi han intervingut una cinquantena d'experts de diferents països.

Un debat virtual d'abast universal

Les noves tecnologies de la comunicació han fet possible un ampli debat sobre el contingut de la Declaració amb persones i entitats de tots els continents, sense incórrer en desplaçaments costosos i innecessaris. Així s'han pogut incorporar al text definitiu propostes provinents de trenta-dos Centres PEN i seixanta-quatre organitzacions d'arreu del món que treballen en camps tan diferents com la recerca jurídica, lingüística o sociològica i la defensa dels drets dels pobles.

Una assemblea de participants àmpliament representativa

Han confirmat la seva participació a la Conferència dues-centes vint persones provinents de quasi noranta estats i de tots els continents. Hi seran representats un centenar d'ONGs i centres del PEN Internacional. La perspectiva europea o occidental ha quedat així àmpliament superada, tant per aquesta representativitat com per la fluïdesa comunicativa del debat virtual, i pel nombre molt elevat d'adhesions rebudes d'altres continents.

Un esforç d'obertura i equilibri

Gràcies a la diversitat de les aportacions rebudes, la multiplicitat de contextos sociolingüístics reflectits, i l'esforç de cercar l'equilibri entre els plantejaments d'uns i altres, la Declaració no s'indentifica amb cap escola determinada. Aspira a ser oberta a tots els corrents i aplicable en qualsevol situació.

 

La igualtat de totes les llengües, més enllà de les classificacions arbitràries

La definició d'uns drets lingüístics equitatius no pot quedar subordinada a l’estatus polític o administratiu de les llengües ni a criteris irrellevants o poc objectius, com ara el grau de codificació o el nombre de locutors. Per això la Declaració proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials / no-oficials, nacionals / regionals / locals, majoritàries / minoritàries, o modernes / arcaiques.

Els drets lingüístics: col.lectius i individuals alhora.

La Declaració considera inseparables i interdependents les dimensions col.lectiva i individual dels drets lingüístics atès que la llengua es constitueix col.lectivament en el si d'una comunitat i és també en el si d'aquesta comunitat que les persones en fan un ús individual. Així, doncs, l'exercici dels drets lingüístics individuals només es pot fer efectiu si es respecten per igual els drets col.lectius de totes les comunitats i tots els grups lingüístics.

Bases per a la convivència

Articular els drets lingüístics de comunitats, grups i persones que comparteixen un mateix espai és imprescindible per a la convivència però resulta alhora extraordinàriament complex. D’aquí que la Declaració tingui en compte els drets de les comunitats lingüístiques assentades històricament en el seu territori per tal d’establir una gradació, aplicable a cada cas, dels drets dels grups lingüístics amb diferents graus d’historicitat i d’autoidentificació, i dels individus que viuen fora de la seva comunitat d'origen.

Unes propostes ambicioses que la solidaritat farà viables

Si bé l'exercici dels drets lingüístics pot dependre dels recursos disponibles, seria injust negar la validesa d'aquests drets al·legant una manca de mitjans. Recordem que la realització de drets tan universalment reconeguts avui dia com el dret a la vida, a la salut, al treball, o a l'educació també requereix un finançament considerable. La Declaració vol impulsar un compromís internacional de solidaritat que compensi, també en aquest camp, els dèficits i faci viables els drets dels més desfavorits.

La recerca de solucions adaptades i democràticament consensuades

La varietat de factors que condicionen la situació de les llengües, la difícil convergència dels interessos de comunitats, grups i individus, i la necessària interrelació entre drets lingüístics i altres drets fonamentals, fan impossible la definició d’unes mateixes mesures aplicables a tot arreu. Per això la Declaració, tot destacant la responsabilitat ineludible dels poders públics, se centra en els drets i no en les obligacions o les prohibicions, i posa l'accent sobre la recerca de solucions adaptades a cada cas a partir del consens democràtic.

L'obertura d'una nova etapa

La proclamació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics marca el final d'un procés i el començament d'un altre. En efecte, el 6 de juny de 1996 s'enceta una nova etapa que ha de culminar en una Convenció Internacional de les Nacions Unides. La finalitat de la Conferència és precisament aquesta: reforçar el pes moral de la Declaració amb les adhesions expressades, recollir noves idees i aportacions, i unir esforços per assolir l'objectiu que tots desitgem: una pau linguística mundial justa i duradora, basada en el coneixement i reconeixement dels drets lingüístics.


Els dies 6 al 8 de juny de 1996 es reuniren a Barcelona 66 ONG, 41 Centres PEN i 41 experts en dret lingüístic de tot el món. La convocatòria de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics fou una iniciativa del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. L'Assemblea de participants aprovà la Declaració Universal de Drets Lingüístics per aclamació en un acte celebrat el dia 6 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Els delegats de les ONG, Centres PEN i experts firmaren el document en el mateix acte, al final del qual lliuraren el text i el plec de signatures al representant del Director General de la UNESCO.
D'aquesta manera la Declaració Universal de Drets Lingüístics encetava un nou camí, el que l'ha de menar a esdevenir una Convenció Internacional de les Nacions Unides.


*Hom pot disposar de la versió definitiva de la
Declaració Universal de Drets Lingüístics en diferents formats i en les quatre lengües oficials de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics..

 

*Hom pot consultar les Conclusions de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics

 

*A la pàgina de signants hom pot trobar-hi totes les ONG, centres PEN i experts que van signar la Declaració a Barcelona, el dia 6 de juny de 1996..

*L’Assemblea de participants de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics creà un Comitè de Seguiment de la Declaració amb la finalitat doble d’exercir l’acompanyament del text en el seu camí dins de la Unesco i d’aconseguir el màxim suport possible de les institucions i entitats d’arreu, un suport que reforça el pes moral de la Declaració i ajuda a difondre’n el seu contingut.

*El Comitè de seguiment ha creat un Consell Científic format per experts en dret lingüístic d’arreu del món. La finalitat del Consell és de recollir noves idees i aportacions, que completin i millorin el contingut de la Declaració i estar al servei de la Unesco sempre que aquesta institució demani el nostre suport.

 

*Després del 6 de juny de 1996 són moltes les ONG, institucions i persones que s’han adherit a la Declaració. Podeu adherir-vos-hi (personalment o com a entitat) i també podeu consultar totes les adhesions.

 

*Si esteu interessats a col·laborar podeu:
. ajudar a difondre la Declaració en els vostres àmbits;
. aconseguir l’adhesió de les entitats, institucions i persones significades a les quals tingueu accés;
. establir contacte amb el Comitè de Seguiment per tal de concretar altres tipus d’accions.

Si voleu més informació o teniu qualsevol dubte, contecteu amb nosaltres.

Oficina del Comitè de Seguiment de la DUDL
c/ Rocafort, 242 bis, 2n
08029 Barcelona
Tel. 00 34 93 444 38 06
Fax 00 34 93 444 38 09
e-Mail:
dudl@linguistic-declaration.org